La diferència que pot tenir l’alimentació d’una persona que és esportista a una que no ho és, només radica en la quantitat d’energia, és a dir, essencialment en la quantitat de calores. L’energia aportada al nostre organisme ha de dependre de la despesa que fem al practicar exercici. 

Prendre proteïnes?

Segons el nutricionista Rodrigo Di Gregorio, “generalment, s’escolta pels passadissos dels gimnassos que s’ha de prendre proteïna en grans quantitats, però això no és del tot cert. Si es consumeix una dieta excessivament alta en proteïnes, es pot provocar algún tipus de problema de salut. Només si es realitza un treball amb pes i d’alta intensitat correspondrà fer una dieta elevada en proteïnes, la que s’anomena hiperproteica”. 

Els macronutrients, “és a dir, la quantitat d’hidrats de carboni, proteïnes i greixos que prenem i les seves variacions, no canvienn massa respecte a una dieta normal per algú que no practica esport. Només en el cas de que s’estigui treballant amb pes per augmentar la massa muscular. Llavors, la dieta variarà en el percentatge de proteïnes totals”. 

Aliments per a l’activitat física

Una dieta adequada “per fer activitat física hauria de contenir tots els grups d’aliments (làctics, ou, carns en general, vegetals, fruites, cereals - arròs i pasta -, llegums, olis, etc.)”. 

La distribució diària de “la ingesta ha de ser entre quatre a sis àpats. S’ha de controlar la quantitat de les porcions i usar mètodes de cocció sans, com ara els bullits, al forn, a la planxa, al vapor, etc.”.

En esportistes d’alt rendiment, la nutrició pot arribar a variar més, però tot dependrà de la despesa energètica que demanda l’exercici que es realitza en els entrenaments i també en la competició. 

Nutrició i entrenament

Hem de ser conscients que la nutrició “incideix en l’entrenament que farem. Si fem entrenaments intensos, de llarga durada i diversos cops a la setmana, està clar que es necessitarà més energia que si es practica una activitat física recreativa, de baixa intensitat, i pocs cops a la setmana”. 

La contribució energètica de la dieta, les kilocalories, seria “la diferència més substancial perquè si no es té una bona aportació energètica quan es fa una activitat física intensa, el rendiment disminuiria. Per contra, si la contribució energètica és major al que consumim, les reserves de teixit gras augmentaran”. 

Una distribució de “macronutrients normals com carbohidrats, un 50%, proteïnes, un 20%, i un 30% de lípids de les calories totals, seria el més adequat. Això s’aconsegueix consumint una dieta variada, que contingui tots els grups d’aliments”.

Font: E.J.Martín, al blog de CMD Sport.